BOOKLINKING: ABRIL 2014

     L'abril del 2013 vàreu trobar els fragments literaris i poètics en llocs i actes de la nostra vida quotidiana (recordem-ho: en les botigues, en els cafès, al quiosc, a la farmàcia, al transport públic, en la visita mèdica, als rètols del carrer, en la biblioteca, etc.), molts cops com a espectadors passius.

     Aquest any caldrà que aneu a buscar la bellesa de les paraules i la poesia més enllà dels nostres carrers.

     Hem disposat els trossos literaris escollits en els camins al voltant del nostre poble. Amagats en pedres, troncs, marges, materials agraris, murs abandonats, branques caigudes, fulles d'arbre i d'altres molts variats elements del nostre món rural.

     Hem estat escrupolosos en els materials emprats per escriure les cites. Per això hem utilitzat guix, carbonets i elements fàcilment biodegradables i efímers.

     Les inclemències meteorològiques d'aquests dies hauran esborrat o malmès, possiblement, part de la feina feta. Els membres de Booklinking les tornarem a refer durant una temporada, per la qual cosa també demanem la vostra col.laboració.

     Ben aviat, en aquest mateix blog, disposareu de més informació al voltant dels fragments escollits, del seu autor i de la seva obra. La vostra complicitat, en aquest aspecte, també serà d'agrair.Tenim més sorpreses preparades, especialment durant aquesta setmana de Sant Jordi, tot esperant que aquest temps primaveral sigui benèvol.

     El Camí dels Colls és un bon punt per començar el recorregut, i en acabades les marjades, podeu enfilar en direcció nord envers l'ermita de Sant Roc tot retornant al nucli històric del poble pels camins principals que se'ns presenten.

     Les accions del grup Booklinking no busquen altra finalitat que la d'apostar clarament per apropar la cultura, d'una manera espontània i juganera, a tot aquell/a que en vulgui ser receptiu.

Ja hi tornem a ser!

Enguany, el BOOKLINKING Santa Oliva ens convida a passejar pels nostres camins.

Per què es pot llegir estirat, assegut… i mentres caminem.

Per què la lectura no està només en els llibres.

Per què volem combinar el plaer de la contemplació i el de la reflexió.

Per què llegint, fem camí.

Hem preparat un recorregut literari. Sabríeu dir per on?

Fragment seleccionat

Volíem tancar el booklinking del Sant Jordi 2013 amb un agraiment especial. El Joan Borrell ha estat col.leccionant els posavasos i, un cop recollits, n'ha seleccionat el que més li ha agradat. El volem compartir amb tots vosaltres i... donar les gràcies al nostre "booklinker d'honor"!!

Recollint impressions

El Booklinking ha estat una experiència interessant i diferent, de les que donen per pensar i aprendre.
Com qualsevol cosa que es fa per primera vegada, hem disfrutat de la seva frescor. També en podríem millorar alguns aspectes, evidentment. Tot forma part d'un procés: el de l'aprenentatge continu, el que ens alimenta les il.lusions.
De moment, un recull d'imatges que il.lustren el que hem vist al llarg d'aquests dies:

Estadístiques del blog

Un dels objectius del Booklinking Santa Oliva, era donar una projecció cultural a Santa Oliva de cara a l'exterior.
Per això volem compartir amb vosaltres les estadístiques de visualitzacions del blog al dia d'avui:
-Espanya: 849
-Estats Units: 86
-Alemanya: 27
-Rússia: 3
-França: 1
-Regne Unit: 1
La majoria d'aquestes visualitzacions s'han fet a través del Facebook.
Gràcies a tots per compartir i donar a conèixer!!

Per què el Booklinking?

Tan senzill com voler acostar la literatura a tothom a través d'un petit fragment literari.

Booklinking i sensualitat

Un text suggerent, ara que els cirerers són florits.

"Somio amb la primera cirera de l'estiu. La hi dono i ella se la duu a la boca, em mira amb ulls càlids, de pecat, mentre en fa seva la carn. De sobte em besa i me la torna amb la llengua. I jo que m'en vaig tocat per sempre, i el pinyol de la cirera tot el dia rodolant pel teclat de les dents com una nota musical boscana".

Manel Rivas, Què vols de mi, amor?

                                                                               

Aportem cites!!

Coneixeu alguna cita que us cridi l'atenció o que recordeu especialmente?
Compartiu-la!!!! Estem ansiosos de saber, d'escoltar. 
Aquí en teniu una: 

"A mí, la literatura nadie me la enseñó. Me poseyó con esa entereza de algunos amores."

Gonzalo Torrente Ballester

"Feia un dia tant calent que les mosques dormien i els gats estenien el pelatge com catifes, un dia tant calent que les dones prenyades es repenjaven als arbres i ploraven, i les dones recordaven un greuge de tres mesos enrere i escampaven vidre en pols en el menjar dels seus amants, i els homes miraven el menjar i pensaven que potser hi havia vidre però s’ho menjaven igual perque feia massa calor per resistir-se. "

Toni Morrison, Sula

Un suplement inesperat, un text sorpresa que pot tenir, o no, un significar pel lector. Aquesta és la meravella de la lectura: et pot sorprendre en el moment i el lloc exacte.

Booklinking i la primavera

"-Quan jo utilitzo una paraula- va dir Humpty Dumpty, en un to una mica despectiu-, aquesta paraula significa exactament el que jo hagi decidit que signifiqui... Ni més ni menys.
-La qüestió és- va dir l'Alícia-, si vostè pot fer que les paraules signifiquin tantes coses diferents.
-L'assumpte és -replicà Humpty Dumpty- qui és el mestre aquí. Això és tot.
L'Alícia estava massa perplexa per a dir res. De manera que, passat un minut, Humpty Dumpty començà de nou:
-Algunes paraule tenen caràcter... especialment els verbs: són els més creguts... Pots fer qualsevol cosa amb els adjectius, però no amb els verbs... Malgrat tot, jo puc manegar-les totes! Impenetrabilitat! Això és el que jo dic!
-Pot dir-me, si us plau, què significa això?
-Ara parles com una nena raonable- va dir Humpty Dumpy, mostrant-se satisfet-. Amb "impenetrabilitat" vull dir que ja n'hem tingut prou d'aquest tema, i que seria hora de que diguis què vols fer a continuació perquè suposo que no et vols quedar aquí per la resta de la teva vida.
-És molt de significat per a una sola paraula- digué l'Alícia amb aire pensatiu".

Lewis Carroll, Alícia a través de l'espill

Lewis Carroll, de la mà de l'Alícia, ha visitat Santa Oliva. I és que la primavera és un esclat de color que ens alimenta la imaginació.

Booklinking al diari...

Sense adonar-te... cau un full de les pàgines del diari...de nou, és booklinking que ve a trobar-te

"Als diaris hi ha, sobretot horrors, guerres, accidents. Sentir les mateixes notícies a la ràdio fóra llançar-se a l'estrès de les frases martellejades a cops de puny. Amb el diari és tota una altra cosa. El despleguem de qualsevol manera damunt la taula de la cuina, entre la torradora i el recipient per a la mantega. Vagament, prenem nota de la violència del segle, però té gust de confitura de groselles, de xocolata, de pa torrat. El diari, per ell mateix, ja és assossegador.  No hi descobrim el dia, ni la realitat. Sota la perennitat de la capçalera, les catàstrofes del present es tornen relatives. No hi són sinó per afegir una mica de pebre a la serenitat del riu. L'amplada de les pàgines, la nosa del bol de cafè, tan sols en permeten una lectura reposada. Girem les pàgines amb precaució, amb una lentitud reveladora: es tracta menys de xuclar el contingut que d'aprofitar tan bé com es pugui el continent".

Philippe Delerm, El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs

Booklinking als camins...

On ens porta aquest camí?

“El Pare, per la seva feina, coneixia gairebé tots el pobles de la comarca i havia tingut contacte amb les persones que hi vivien. Des del nom del poble fins a les característiques d’una pedra eren motiu d’interès per a ell.

Amb el meu pare, en vaig conèixer uns quants, però d’altres van quedar com promeses inabastables, com son per pronunciar, per fer reviure en qualsevol moment. Quan vaig visitar aquests pobles, les cases ja eren buides, o quasi buides. Han callat les veus que el pare un dia hi va escoltar.”

Maria Barbal, Camins de quietud

Santa Oliva a la premsa

Se'n parla a la Fura, al Diari de Tarragona i al 3d8...
Aquí una mostra:
http://www.el3devuit.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=6148:neix-a-santa-oliva-un-nou-moviment-cultural-booklinking-&catid=53:baix-penedes&Itemid=79

Recepta mèdica

No tot es cura amb medicaments.
Us han receptat mai una lectura?

Hi havia una vegada un home trist que va anar a veure a un metge perquè li curés la seva tristesa. El metge li va fer un reconeixement a fons i li va dir –No he pogut trobar-li res dolent, però li donaré un consell. Hi ha un circ a la ciutat. Vagi-hi aquesta nit, veurà un pallasso que és tan divertit que no podrà parar de riure en una setmana. 

Doctor, va dir el trist pacient-, aquest pallasso soc jo.

Emily Kelen. A life of Edward Lear 

Un anunci més

Sabrieu dir on es troben aquests anuncis?
Voleu recordar de qui és el text? Només cal que arrenqueu la pestanya.

“Tot és possible, sí. Tot pot passar en qualsevol moment, perquè els moments són infinits. (...) Si ara fa un mes ella s’hagués llevat un segon més tard, si la portera l’hagués aturat uns instants en sortir de casa, totes les teves passes haurien volat cap altres paisatges, cap altres paratges, cap altres paranys, tot el dia hauria canviat, millor, pitjor, qui sap? Si ara fa tres anys jo hagués sortit del despatx un minut abans, o un minut després, no hauria caigut de la moto, no m’haurien hospitalitzat i no hauria conegut la Lisa."

Pep Subirós, Cita a Tombuctú

“On he llegit -va pensar Raskólnikov prosseguint el seu camí-, on he llegit el que deia o pensava un condemnat a mort una hora abans que l’executessin? Que si hagués de viure en algun lloc elevat, damunt d'una roca, en una superfície tan petita que només oferís espai per a col·locar els peus, i entorn s'obrissin l'abisme, l'oceà, tenebres eternes, eterna solitud i tempesta; si hagués de romandre en l'espai d'una vara durant tota la vida, mil anys, una eternitat, preferiria viure així que morir. Viure, com vulgui que fos, però viure! 

Fiódor Dostoievski, Crim i càstig

“El poble és un vell tossut,

és una noia que no té promès,

és un petit comerciant en descrèdit,

és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps (...)

El poble és tu i tu i tu

i tot d’altra gent que no coneixes,

i els seus secrets

i els secrets dels altres.”

Miquel Martí i Pol, El poble

El primer cafè

El primer cafè del dia: un moment de pausa, ideal per a fer una petita lectura rápida i intensa, com l'aroma del cafè.

"Perquè s'havien convertit en un l'un per l'altre, un home i un animal. Cada glopada d'aire que inhalava un era un repte per l'altre. El seu odi els unia com mai ho hagués pogut fer l'amor".

Jack London, Amor a la vida

Si en trobeu més, envieu-nos imatges i comentaris a booklinking@gmail.com!

Booklinking a l'autobús

Penseu agafar l'autobús avui? Que no us passi per alt el bitllet...

"Cada dia havia d'agafar el mateix autobús, a quarts de vuit, i cap d'aquells rostres coneguts em va dir mai bon dia. No els ho tinc en compte perquè jo també era una d'ells".

Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant

Emocions

A algú li arribarà aquest text avui... un petit regal. Sabeu on?

"Mi abuela tenía una teoría muy interesante, decía que si bien todos nacemos con una caja de cerillas en nuestro interior, no las podemos encender solos, necesitamos oxígeno y la ayuda de una vela. Sólo que en este caso el oxígeno tiene que provenir, por ejemplo, del aliento de la persona amada; la vela puede ser cualquier tipo de alimento, música, caricia, palabra o sonido que haga disparar el detonador y así encender una de las cerillas. Por un momento, nos sentiremos deslumbrados por una intensa emoción".

Laura Esquivel, Como agua para chocolate

Comença el Booklinking!!

Potser, de manera subtil i discreta, us trobareu algun text literari en alguna acció quotidiana...
Si és així, feu una foto i envieu-nos-la a booklinking@gmail.com.
De moment, aquí n'hem trobat un, envoltat d'altres papers.
Sabeu on és? Què en penseu, del text?

“Sento l’esbofec del puma darrera meu, molt a prop meu. No m’atreveixo a girar-me, ja no puc avançar, els meus peus s’han arrelat al terra. Espero aterrit a que el puma, per fi, es llenci sobre meu per l’esquena, em desgarri les espatlles fins a les cuixes, em laceri el cap, la cara.

Però el puma m’avança, continua el seu camí, impassible, per a tirar-se al terra als peus d’un nen que està allà, al final del carrer, un nen que abans no hi era però que ara hi és i que acaricia el puma ajagut als seus peus.”

Agota Kristov, Claus i Lucas