Què és el BOOKLINKING?



Alguna cosa està passant a Santa Oliva... l’anomenem BOOKLINKING.

Aquest terme fa referència a les diferents interrelacions o enllaços que s’estableixen entre persones d’un col.lectiu, quan un llibre o fragment d’obra literària apareix en un espai, en objectes o actes de la nostra realitat quotidiana.

Sorpresa, misteri, joc i reflexió en forma de paraules que se’ns presenta generalment en textura de paper, però no exclusivament.

Fragments literaris que poden tenir missatge per ells mateixos, que conviden a pensar, suggereixen, toquen el fons de la nostra ànima o, senzillament, ens donaran la possibilitat de fruir del so i la musicalitat de les paraules.

Les paraules surten del llibre i busquen al lector que es converteix en receptor involuntari d’un acte teixit en xarxa dins un context social i comunitari.

En el rerefons de l’acció, el booklinking (ho podríem traduir com -enllaçant llibres-) busca l’efecte dominó entre els seus receptors i que, la iniciativa, la imaginació i la inquietud del fet cultural vagi enriquint la nostra existència.

divendres, 19 d’abril del 2013

Emocions

A algú li arribarà aquest text avui... un petit regal. Sabeu on?

"Mi abuela tenía una teoría muy interesante, decía que si bien todos nacemos con una caja de cerillas en nuestro interior, no las podemos encender solos, necesitamos oxígeno y la ayuda de una vela. Sólo que en este caso el oxígeno tiene que provenir, por ejemplo, del aliento de la persona amada; la vela puede ser cualquier tipo de alimento, música, caricia, palabra o sonido que haga disparar el detonador y así encender una de las cerillas. Por un momento, nos sentiremos deslumbrados por una intensa emoción".

Laura Esquivel, Como agua para chocolate



a

3 comentaris:

  1. ...19 d’abril del 2013, a les 15:54

    “Va advertir amb vaga sorpresa que els seus actes s’anticipaven molt a la consciència que en tenia. Cada moviment que feia li semblava la perfecta expressió de la lleugeresa i de la gràcia. <> Però era la mateixa part de la seva consciència que li enviava advertències quan bevia massa. En aquell moment, no tenia cap sentit. <>”
    Paul Bowles, El cel protector

    ResponElimina
  2. Unknown20 d’abril del 2013, a les 10:02

    Aquest no l'he vist enlloc.... on no he anat?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)