Què és el BOOKLINKING?



Alguna cosa està passant a Santa Oliva... l’anomenem BOOKLINKING.

Aquest terme fa referència a les diferents interrelacions o enllaços que s’estableixen entre persones d’un col.lectiu, quan un llibre o fragment d’obra literària apareix en un espai, en objectes o actes de la nostra realitat quotidiana.

Sorpresa, misteri, joc i reflexió en forma de paraules que se’ns presenta generalment en textura de paper, però no exclusivament.

Fragments literaris que poden tenir missatge per ells mateixos, que conviden a pensar, suggereixen, toquen el fons de la nostra ànima o, senzillament, ens donaran la possibilitat de fruir del so i la musicalitat de les paraules.

Les paraules surten del llibre i busquen al lector que es converteix en receptor involuntari d’un acte teixit en xarxa dins un context social i comunitari.

En el rerefons de l’acció, el booklinking (ho podríem traduir com -enllaçant llibres-) busca l’efecte dominó entre els seus receptors i que, la iniciativa, la imaginació i la inquietud del fet cultural vagi enriquint la nostra existència.

divendres, 19 d’abril del 2013

Un anunci més

Sabrieu dir on es troben aquests anuncis?
Voleu recordar de qui és el text? Només cal que arrenqueu la pestanya.

Tot és possible, sí. Tot pot passar en qualsevol moment, perquè els moments són infinits. (...) Si ara fa un mes ella s’hagués llevat un segon més tard, si la portera l’hagués aturat uns instants en sortir de casa, totes les teves passes haurien volat cap altres paisatges, cap altres paratges, cap altres paranys, tot el dia hauria canviat, millor, pitjor, qui sap? Si ara fa tres anys jo hagués sortit del despatx un minut abans, o un minut després, no hauria caigut de la moto, no m’haurien hospitalitzat i no hauria conegut la Lisa."
Pep Subirós, Cita a Tombuctú

On he llegit -va pensar Raskólnikov prosseguint el seu camí-, on he llegit el que deia o pensava un condemnat a mort una hora abans que l’executessin? Que si hagués de viure en algun lloc elevat, damunt d'una roca, en una superfície tan petita que només oferís espai per a col·locar els peus, i entorn s'obrissin l'abisme, l'oceà, tenebres eternes, eterna solitud i tempesta; si hagués de romandre en l'espai d'una vara durant tota la vida, mil anys, una eternitat, preferiria viure així que morir. Viure, com vulgui que fos, però viure! 
Fiódor Dostoievski, Crim i càstig

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps (...)
El poble és tu i tu i tu
i tot d’altra gent que no coneixes,
i els seus secrets
i els secrets dels altres.”
Miquel Martí i Pol, El poble

2 comentaris:

  1. “Molt més auster que mai, i més adust,
    ara que bé podria aparentar
    una actitud llunyana i disciplent
    atès que els anys no compten per a mi
    com per a l’altra gent, faig el que puc
    -ben poca cosa- per mantenir tens
    tot el cordam de versos i el teixit
    d’aquesta vida fonda i vehement
    que em toca viure. No desistiré.
    Ho faig per mi i ho faig, també, per tu.
    Hi ha un cert espai i un molt incert destí:
    destí i espai els omple cadascú.
    La veritable mort és desertar.”
    Miquel Martí i Pol

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Voldria ser tan divers,
      tan lliure i divers com l'aire,
      conèixer tots els camins
      i jeure en totes les cales."
      Miquel Martí i Pol

      Elimina